Aquest dijous 7 d’abril, l’escenari dels Lluïsos d’Horta ha estat el marc de la presentació del llibre “Memòries d’un capellà apòstata”. L'obra recorre la trajectòria vital de Joan Vinyes Miralpeix (1918-2009), qui fou rector d’Empúries i vicari de L’Escala a finals dels anys 40, abans de protagonitzar un dels actes de rebel·lia més singulars de l'època.
Els Lluïsos acullen la presentació de les memòries de Joan Vinyes, el primer capellà apòstata del franquisme
L'acte reuneix una cinquantena de persones per descobrir la vida "novel·lesca" d'un personatge molt vinculat a la vida social d'Horta.
Aquest dijous 7 d’abril, l’escenari dels Lluïsos d’Horta ha estat el marc de la presentació del llibre “Memòries d’un capellà apòstata”. L'obra recorre la trajectòria vital de Joan Vinyes Miralpeix (1918-2009), qui fou rector d’Empúries i vicari de L’Escala a finals dels anys 40, abans de protagonitzar un dels actes de rebel·lia més singulars de l'època.
Impulsat per l'amor, l'honestedat i la seva pròpia consciència, Vinyes va decidir penjar la sotana l’1 d’octubre del 1950. Amb aquesta decisió, es va convertir oficialment en el primer capellà apòstata durant el franquisme a la diòcesi de Girona, un gest de gran valentia en un context polític i religiós extremadament rígid.
Una vida arrelada al barri
Anys més tard, Joan Vinyes i la seva esposa Maria Assumpció es van instal·lar al carrer Beret, al Turó. Des d'allà, van teixir una intensa xarxa de relacions, integrant-se plenament en la vida social d'Horta a través de la parròquia, les Colònies de Sant Joan d’Horta i les desaparegudes Escoles Homar.
La presentació ha comptat amb la participació dels tres fills del protagonista: Joan, Ramon i Josep Maria, aquest últim encarregat de l’edició del llibre. L’acte ha estat conduït per Lluís Cuevas, membre de la Junta Directiva dels Lluïsos, qui ha guiat una conversa que ha captivat l'atenció dels assistents.
Una cinquantena de persones han omplert la sala, seguint amb gran interès les anècdotes d'una vida que els presents han definit com a atzarosa i pròpia d’una novel·la o d’una sèrie televisiva. Les memòries no només són un testimoni personal, sinó també un retrat històric d'una època de transformacions i de la lluita per la llibertat individual.