Sembla que rigui

Mont Plans

SEMBLA QUE RIGUI
Teatre (70')

Cent anys de vida en companyia d’una morta.

La Júlia va néixer l’any que esclatava la Primera Guerra Mundial i Prat de la Riba fundava la Mancomunitat de Catalunya. Ha sobreviscut a diverses guerres i a moltes grips. A anys de mancances i de colors grisos. I a dos marits. O sigui que la Júlia ha viscut molt i té molt per explicar. Però ara ja és morta. De manera que fa tard, i ha decidit explicar-ho tot ja sigui abans de pujar al cel, de baixar als inferns o d’anar allà on hagi d’anar.

I la Júlia s’explica. I ens explica les seves misèries, les seves tristeses, els seus amors i les seves joies. Ens parla dels moments d’alegria i dels de pena. I ens fa riure a estones, i d’altres ens fa plorar.

I en acabar la funció, la Mont Plans compartirà una estona amb els que es vulguin quedar, per parlar de teatre!!

Espectacle organitzat per Barcelona Districte Cultural (Institut de Cultura de Barcelona - ICUB, Ajuntament de Barcelona). Espectacle inclós en l'Edició de Primavera 2019.

L'espectacle es gratuït, tan sols us heu d'enregistrar per aconseguir entrades.

  Registrar-se per reservar entrades

Fitxa Técnica

• Intèrpret: Mont Plans
• Dramatúrgia: Òscar Constantí i Mont Plans
• Direcció: Mont Plans
• Adaptació i producció musical: Mariona Vila
• Disseny d’il·luminació: J. M. Riera
• Veu en off: Pepa Arenós
• Producció: Mont Plans

La crítica ha escrit

“La narració, tot i ser assossegada, plàcida, tranquil·la, és, en realitat, una muntanya russa d’emocions on la tendresa, el dol, l’humor, la indignació, la crítica avancen de la mà en un relat que tan ens fa somriure com ens exprimeix una llagrimeta de tendresa.”

(TONI POLO - RECOMANA.CAT)

“Júlia es alma melliza de la Colometa de Rodoreda. Una mujer que alcanza su plenitud emocional entre los bastidores de la Guerra Civil para luego entrar en un largo y forzoso ir viviendo. El notable trabajo de Plans no necesita para conectar con el sobrecogido público más que ir desgranando con sincera emoción las grandes y pequeñas pérdidas que jalonan la existencia.”

(JUAN CARLOS OLIVARES - TIMEOUT.CAT)